Resultats de la cerca frase exacta: 47
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
aparèixer
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mostrar-se de cop a la vista. Pel camí ens va aparèixer una guineu. Un esperit o una cosa de l'altre món, mostrar-se sota forma visible. Jesús aparegué als apòstols. Se li va aparèixer el dimoni. Una cosa que es donava com a perduda, ésser trobada. Ja [...]
|
|
2.
reaparèixer
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tornar a aparèixer. [...]
|
|
3.
eclosió
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'aparèixer o de manifestar-se. L'eclosió d'un geni. [...]
|
|
4.
feno-
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot gr. pháinein, 'brillar', 'aparèixer'. Ex.: fenogènesi. [...]
|
|
5.
remosquejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
La lletra acabada d'imprimir, aparèixer duplicada pel moviment dels elements impressors o del paper. [...]
|
|
6.
sorgir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Brollar². Aparèixer 1. De la foscor sorgí una figura humana. Ancorar 1 i 2. [...]
|
|
7.
apelfar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer aparèixer pèl en una o en ambdues cares (d'una roba o d'una pell). [...]
|
|
8.
traspuntar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una cosa oculta, especialment el sol quan apareix a l'horitzó, començar a aparèixer a la vista. [...]
|
|
9.
brotar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una planta, treure brots. Aparèixer sobtadament. Brotar una epidèmia. L'alegria brotà a les cares de la gent. [...]
|
|
10.
cohonestar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Excusar (una acció indecorosa) amb raons que la facin aparèixer honesta. El secretari ha volgut cohonestar aquests fets. [...]
cohonestar
v. tr. [LC] Excusar (una acció indecorosa) amb raons que la facin aparèixer honesta. El secretari ha volgut cohonestar aquests fets. 
|
cohonestar
v. tr. [LC] Excusar (una acció indecorosa) amb raons que la facin aparèixer honesta. El secretari ha volgut cohonestar aquests fets.
v. tr. [LC] Excusar (una acció indecorosa) amb raons que la facin aparèixer honesta. El secretari ha volgut cohonestar aquests fets.